ONCE
Aquesta setmana hem tingut la sort de conèixer l'associació de l'ONCE, amb una bona dosis d'energia i d'il·lusió de les mans de dos alts càrrecs de l'associació ONCE de Menorca, associació de la quan en desconeixia molta informació, per tant consider que ha estat una xerrada molt enriquidora, personalment i professionalment.
Per contextualitzar una mica, primer de tot dir que l'ONCE és una associació que es va posar en marxa el 1938. Essent una associació exemplar en l'àmbit nacional, de com la unió fa la força. Inicialment aquesta era un mitjà per incloure als discapacitats visuals a tots els hàbits, tant socials, com professionals...i avui hem pogut descobrir que és molt més que això.
Composta per afiliats els quals són els que dirigeixen l'entitat, autofinançats i oberts a tothom que hi vulgui accedir, sempre depenent del grau de visió, per tant serà necessari el diagnòstic metge el qual acrediti que es té una visió inferior a deu graus.
L'associació disposa de tres tipus de serveis:
-
Primer de tot el d'atendre a la persona i tranquil·litzar-la, informant del que trobarà i que no trobarà a l’associació.
-
Seguit per la identificació de la necessitat, què necessita, ja que no tothom necessita al mateix.
-
I per acabar, la intervenció de diferents tècnics en funció de la necessitat, ja que no serà el mateix un alumne de primària que una persona adulta.
Pel que fa a les intervencions, és important saber que es proporciona tiflotecnòloga (instruccions per persones que volen utilitzar ordinadors, mòbils, tauletes...), braille (codi de lecto-escriptura) així com activitats d'oci tals com taller de teatre (expressar el que sents), servei bibliogràfic. A més també de serveis complementaris tals com iniciar estudis genètics.
Tota aquesta informació ens ajuda a saber amb què ens pot ajudar l'ONCE i amb què no, i comptar amb ella pel que sigui necessari sabent les seves capacitats i limitacions.
Com a docent..
Com a futur docent, s'ha de destacar l'apartat final de la ponència, on em xerrat de què hem de fer com a mestres si ens trobam amb un cas a l'aula.
Detectar possibles casos, pot fer una de les feines que ens trobem el dia de demà, ja que molts de pares que no s'atreveixen a dir-ho, moltes vegades per desconeixença i es sol donar quan és el primer fill de la família.
Per tant, detectar un cas, com més prest millor, ajudarà a l'alumne a beneficiar-se de les eines adequades per desenvolupar el procés d' ensenyament-aprenentatge de la vida. Per això un cop observat alguna dificultat s'avisarà als servis psicopedagògic i a partir de demanades UBAI. Com podem observar el primer pas està en les nostres mans, per tant serà important ser bons observadors.
Quins seran els senyals d'alarma?
Aquests seran quan hi ha problemes repetits pel que fa a la falta d'interès per explorar i/o manipular, rasca molts els ulls, quan hi ha problemes en lectura fent que es boti línies, es queixi per no veure la pissarra, entre altres...
Un cop detectat el problema, tot l'aprenentatge de manipulació serà essencial, per això segurament l'infant rebrà ajuda amb tècniques com la iniciació de Brille de l'ONCE, per poder adquirir un codi en lecto-escriptura. Tal com ens va explicar l'educador, ell utilitza una ouera, una eina molt interessant amb la qual es comença treballant el concepte de ple, buit, dalt, baix, dreta o esquerra... Seguint per les lletres i nombres.
És per això que com a futurs docents, ens va remarcar molt la necessitat de treballar cooperativament, sabent compartir i per tant saber intervenir units, per ajudar a un alumne tot hem de tenir clar quins són els objectius i quines eines utilitzaran. I també serà necessari parlar sobre els avanços del nen.
I les famílies?
Pel que fa a les famílies, el treball amb elles serà molt emocional i d'acceptació.
Recursos:
