Pedagogia sistèmica
Avui a classe, hem llegit un dens i interessant article de Carles Parellada el qual es troba recollit aportacions de la neurociència i la biologia que serveixen de plataforma per entendre, a la vegada que desenvolupar, la pedagogia sistèmica en el context educatiu actual; i per altre, mostra la creació i el sentit d'una xarxa de xarxes que s'està teixint per acompanyar a tots els professionals, amb l'objectiu de trobar un lloc fèrtil per desenvolupar les inquietuds i institucions pedagògiques.
Destacar d'aquest que el concepte sistèmica ens planteja la importància de la relació amb les famílies, ens recorda que estem immersos dins un sistema de relacions i que quan un element del sistema canvia tot el conjunt queda afectat.
Per treballar a l'aula és important tenir en compte tot el sistema i sobretot la motxilla que l'infant porta al damunt, d'aquesta manera ajuda a entendre i reconèixer certs bloquejos que qualsevol persona es pot trobar en el camí, i és a partir de conèixer aquests bloquejos que l'infant també pot començar a treballar (conjuntament amb l'adult) per seguir endavant i anar-se acostant cada cop més a això que en diem "ser feliços".
Entenc doncs, que la pedagogia sistèmica implica treballar profundament a partir de les vivències en el sistema del nen, sense voler inculcar cap creença ni opinió a les famílies.
Per tant m'agradaria destacar la importància de treballar coordinats amb les famílies, les famílies han de saber que treballen els seus fills a l'aula, com deia Blanch i Molina (2011)
"ens permetrà analitzar la família no com un conjunt de persones de manera aïllada, sinó com una estructura en què els elements estan en continua interacció"
Així doncs, s'ha de fomentar una estreta relació entre escola- família, per això totes les connexions que s'establiran seran molt enriquidores per l'alumne. Tant pot ser tutories amb l'objectiu intercanviar idees, opinions per tal de poder fer un seguiment conjunt del nen, o bé el fet de participar de l'escola, és a dir entrar a l'aula i participar del procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.
En seria un bon exemple, la metodologia comunitats d'aprenentatge. Crec interessant conèixer-ho, ja que és un bon camí cap a la inclusió.
Cercant més informació per entendre el concepte, he trobat un article crític de Josep Maria Girona. Podríem dir que en té una visió negativa del concepte. Què en pensau vosaltres?
