Relexions sobre el llibre
Llegir el llibre "el teu nom es Olga" m'ha omplert de forces, ganes i il·lusió d'implicar-me amb casos similars als de n'Olga, amb l'objectiu d'ajudar a persones com n'Olga, respectant i tolerant la diferència.
La tendresa amb la qual el seu pare explica tot el conjunt de vivències m'ha fet veure la importància que té la convivència en les nostres vides, i per tant la necessitat que aquesta sigui positiva, sabent respectar, estimar, perdona, tolerar costums i entendre altres persones.
Partint de què d'ençà que naixem l'ésser humà és social, es pot entendre dues necessitats socials bàsiques, per tant que tota persona necessita: la necessitat d'una relació íntima i estreta amb pare, mare (família) i la necessitat de sentir-se part d'una comunitat propera i interessada per la persona.
Per això, el llibre ens va recordant constantment que no pot haver-hi un "jo", sense un "tu", donant-nos a veure la interdependència social existent i que per tant constitueix la necessitat humana.
Pens que aquest llibre ajudaria no sols a pares amb fills similars a n'Olga o a futurs professionals interessant amb l'educació, sinó que crec que és un llibre que hauria de llegir tothom essent l'objectiu el d'estimular el respecte a la diferència dins la societat que ens envolta.
Com a docent...
Com a futur docent, la lectura del llibre m'ha ajudat a reflexionar sobre diversos temes i sobretot com puc tractar-los a l'aula.
De totes aquestes idees m'agradaria destacar la nostra capacitat/potencialitat per ajudar als alumnes, per això hem de vetllar perquè les necessitats bàsiques de cada un d'ells estiguin cobertes, sempre assessorant i ajudant a les famílies a establir aquesta relació íntima i també integrar- los dins la comunitat amb la intenció que se sentin estimats i part d'aquesta.
Recordem que la diversitat està present a l'aula, ja que l'aula és sols un petit fragment representatiu de la societat, per tant aprofitem-ho!
Ser mestre implica tenir a les mans la capacitat de canviar la societat. Per això comencem a fer-ho des de les aules, fomentem convivència a les aules, ensenyant a conviure en societat de forma positiva, respectant, estimant, perdonant, tolerant costums i entenent altres persones.
Com podem ensenyar convivència a l’aula?
Per aprendre a conviure s'han de propiciar a l'aula situacions que afavoreixen:
-
Interactuar. Intercanviar accions amb els altres
-
Interrelacions. Establir vincles que impliquen reciprocitat
-
Dialogar. Fundamentalment ESCOLTAR, també parlar amb els altres
-
Participar. Actuar amb els altres
-
Comprometre's. Assumir responsablement les accions amb altres
-
Compartir propostes
-
Discutir. Intercanviar idees i opinions diferents amb uns altres
-
Dissentir. Acceptar que les meves idees-o les idees de l'un altre poden ser diferents
-
Acordar. Trobar els aspectes comuns, implica pèrdua i guany
-
Reflexionar. Tornar sobre l'actuat, el succeït i produir pensament- conceptualitzar sobre les actuacions i idees
Ensenyar des de l'escola que tots som igual, però diferents respectant-nos els uns als altres hauria de ser la missió de tots els mestres d'un centre educatiu, per damunt de qualsevol objectiu curricular.
Recursos:
