Casos treballats
Història d'en DJ
DJ és un alumne amb Síndrome de Down de quatre anys que arriba a una escola ordinària. L'arribada d'ell a l'aula es va anar desenvolupant dins la normalitat amb un procés d'adaptació tant per part de la mestra com dels alumnes, com qualsevol altre, essent un alumne més de l'aula.
Aquest cas ens ha ajudat a introduir el tema de la Inclusió normalitzada dins el centre, ja que aquest compte amb estratègies per atendre a la diversitat.
Una estratègia de la qual se'n beneficia és el Projecte PAC (cooperar per aprendre) eina pel professor. Per fomentar la participació dels alumnes amb discapacitat és necessari, la personalització (característiques personals) autonomia (com més alumnes autònoms més temps dedicaran a ensenyar els altres) i estructura cooperativa (capaços d'ensenyar-se).
Així doncs, entén la importància que té el centre en formar els professors, proporcionant projectes de centre amb l'objectiu de fomentar que tots treballin cap a uns mateixos objectius.
Cas d'en Franki
La història de Franky testimoni adreçat no sols a pares i familiars, sinó també a mestres, metges... m'ha fet obrir els ulls de com la societat, encara avui no està preparada per encarar situacions similars a les del Franky.
Per desgràcia, el món de la discapacitat és un lloc estrany i temerari, fins i tot per professionals, els quals ofereixen un conjunt d'emocions negatives que tanquen l'oportunitat als nens amb discapacitat i les famílies a poder viure una millor vida, optimista i feliç.
És d'agrair que els familiars comparteixin els seus sentiments i vivències, ja que llegir experiències com aquestes afavoreixen l'empatia cap a l'escriptor, fet que ens ajuda a tots els receptors d'aquest a preparar-nos psicològicament i emocionalment per saber afrontar correctament una situació similar.
Per tant, m'agradaria concloure ressaltant que un nen amb discapacitat, capacitat diferent, no deixa de ser nen. Ja que com tots els altres nens, aquest tindrà unes necessitats i capacitats diferents que segurament requeriran de més treball, suposant fins i tot un repte personal, a moltes persones. Però perquè així sigui, la disposició és el primer pas, estar disposats a afrontar aquest nou repte serà essencial per poder escoltar i saber que necessita (família i nen) per poder ajustar-se a les necessitats individuals, sempre amb una actitud positiva, d'escolta i d'ajuda.
Cas de na Rocio
Per altra banda, la història de na Rocío, en aquest cas és diferent. Perquè és una altra família, perquè és una altra nena, perquè pateix un diferent grau de discapacitat. En aquest cas na Rocío és una nena amb Síndrome de Down i disposa d'unes necessitats diferents de les d'en Franky.
Però tot i així, el que m'agrada observar en ambdues històries és la contínua lluita de les famílies perquè els seus fills siguin feliços, oferint-los en tot moment el que ells creuen que necessiten i per tant segur que són feliços.
La mare de na Roció expresa que "el meu desig és que Rocío pugui arribar al més alt en la seva vida, i això solament ho pot aconseguir en un col·legi per a nens com ella". Amb aquesta expressió es pot evidenciar la feina que falta per fer cap el camí de la inclusió, en aquest cas segur que és per no haver conegut altra cosa.
